Sobre voler i estimar

Fa alguns dies estava amb la meua xicona, i en una "venada" filosòfica em va vindre al cap si realment la volia o l'estimava. Si peguem simplement una ullada a les dos paraules ens poden pareixer sinonimes en un context sentimental, però després d'intentar indagar en cada una de les paraules per separat i intentar comparar-les em vaig donar compte de que forçosament tenien que tindre significats diferents.
És completament impossible voler i estimar a la volta, per exemple: jo vullc un cotxe, però eixe cotxe no el puc estimar per que el cotxe no m'ofereix res a canvi, per tant es completament inutil que intente estimar eixe cotxe volgut per mi. Al contrari, jo puc estimar molt a la meua xicona però no seria etic voler-la, ja que no la vullc com a propietat meua, si no que la vullc com a un ésser humà capaç de raonar per si mateixa i que per damunt de tot existixca el contracte de confiança que escau en estos casos.

Per tant, al meu parer, és comprensible afirmar que podem voler aquelles coses materials o immaterials que per si mateixa no ens ofereixen res físic o sentimental, i soles podem estimar a persones, persones que ens poden tornar eixa estimatesa (¿?) d'igual a igual.

A continuació podem observar de que es lògic no estimar igualment al teu germà, a ton pare, al teu amic que a la teua xicona. Evidentment existeixen diferents graus d'estima depenent del tipus de relació o parentesc que existeixca cap a la persona en concret, també motivat per les estructures de la nostra societat, però realment l'estima es la mateixa en la mateixa "quantitat" i inclús en la mateixa forma d'alguna manera, ja que en totes concideix en que no faries mal (físicament o psicológicament) a aquella persona que estimes o li contaries coses que a una altra persona simplement coneguda no contaries degut a que no existeix eixe contracte de confiança que alguns qualifiquen com a "amistat".

Per a finalitzar dir simplement que ha de ser molt trist que una llengua no puga fer esta gran xicoteta diferencia entre estes dos paraules aparantment sinònimes, ja que ha de ser molt trist voler en igual mida un telèfon mobil de la teua muller.